El projecte TIR-FOR: una mirada retrospectiva
La TIR-FOR és un projecte promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI) que deriva de la unificació metodològica i conceptual dels projectes Tabula Imperii Romani (TIR) i Forma Orbis Romani (FOR); dos projectes cabdals durant el darrer segle per a la topografia cartogràfica de l’antiguitat romana, concebuts com una gran obra de col·laboració científica entre països.
L’aplicació progressiva de les noves tecnologies a aquests dos projectes va propiciar la decisió de la UAI, en l’Assemblea General del 2004, d’unificar ambdós projectes en considerar que, amb les noves aplicacions, la FOR serviria com una extensió i un aprofundiment de la TIR per a determinades regions particularment riques en documentació escrita o arqueològica del món romà antic.
La Tabula Imperii Romani (TIR)
La Tabula Imperii Romani té per objectiu establir la síntesi cartogràfica, amb fitxes i comentaris, de tota la investigació de l’antiguitat feta en els països que van formar part de l’Imperi romà. El 1928 O. G. S. Crawford, un geògraf dedicat particularment als estudis arqueològics, va formular el projecte d’elaborar un «mapa de tot l’Imperi romà» basat en l’International Map of the World (IMW), a escala 1:1.000.000, subdividit en cinquanta-sis fulls i prenent com a exemple el mapa de la Gran Bretanya elaborat per ell mateix. Després de la Segona Guerra Mundial i d’un període de silenci forçat pel que fa a les publicacions, el projecte es va reprendre amb força gràcies a formar part dels projectes patrocinats per la UAI. Així, el 1953 es va crear, dins de la UAI, una comissió que s’encarregaria de la TIR i que des del primer moment va treballar amb un esperit d’àmplia col·laboració internacional.
Originàriament, tenint en compte la naturalesa i el propòsit del projecte, no es van establir regles estrictes per a l’elaboració dels primers volums. Cada redactor era lliure d’escollir la forma i els continguts que s’adaptessin millor a les informacions extretes de l’estat de la recerca de cada contrada. Més endavant, les directrius de la Comissió Internacional, i sobretot la intervenció de G. Lugli, van abordar el problema de la necessitat d’establir criteris per a seleccionar la informació que s’havia d’incloure al mapa.
El 1931, a París, es van presentar, a tall de prototip, els esborranys dels primers quatre fulls: N-30 (Edimburg), K-33 (Roma) i dos d’espanyols, K-29 (Porto) i K-30 (Madrid). Després es van presentar les versions preliminars dels fulls K-32 (Florència), J-32 (Tunísia) i J-33 (Palerm). Va ser finalment l’any 1934 quan van aparèixer les primeres publicacions definitives: O-30 (Aberdeen), H-35 (Alexandria), H-36 (el Caire), G-36 (Assuan) i F-36 (Wadi Halfa). Alhora, es van continuar presentant altres mapes provisionals dels quals només tres fulls es van publicar en els anys següents: L-31 (Lió) el 1938, N-30 (Edimburg) el 1939 i M-32 (Magúncia) el 1940.
Als anys cinquanta, després del parèntesi que va comportar la Segona Guerra Mundial, es van reprendre les publicacions. El 1954 la Gran Bretanya va impulsar 
l’edició de dos fulls africans, H/I-33 (Leptis Magna) i H/I-34 (Cirene), i el 1958, la revisió del full d’Assuan. Els va seguir la publicació del full M-33 (Praga) el 1955, mentre que a Itàlia, el primer full, dirigit per G. Lugli, es va presentar el 1961: L-33 (Tergeste [Trieste]). El 1965, el llibre Tabula Imperii Romani. Drobeta, Romula, Sucidava es va desmarcar de la línia editorial, però la tradició es va restablir l’any següent amb la publicació del full L-32 (Mediolanum, Aventicum, Brigantium), i el 1968 amb els fulls L-34 (Aquincum, Sarmizegetusa, Sirmium [Budapest]) i L-35 (Romula, Durostorum, Tomis [Bucarest]).
El 1975, es va publicar a França una part del full M-31 (Lutetia, Atuatuca, Ulpia Noviomagus [París]), amb algunes innovacions interessants respecte a l’escala: la cartografia principal se seguia presentant a escala 1:1.000.000, però s’hi van adjuntar, a més, alguns mapes de detall (Bagacum, Camulodunum, Lutetia, Ulpia Noviomagus, Samarobriva). Aquest va ser també el criteri adoptat per al full K-34 (Naissus, Dyrrachium, Scupi, Serica, Thessalonike [Sofia]) el 1976. En qualsevol cas, a l’inici de la dècada dels vuitanta hi havia només uns quants fulls completats i d’altres de publicats parcialment o provisional. El 1983 es van publicar alguns dels mapes corresponents a Anglaterra, incloent-hi el full M-30 (Londres) i part de l’M-31 (París), titulat Condate, Glenum, Londinium, Lutetia. Dos anys més tard, amb un procediment similar, es va publicar el volum unitari titulat Britannia septentrionalis, que comprenia els fulls N-30 (Edimburg) i O-30 (Aberdeen), així com parts dels fulls N-29, N-31 i S-29. En el prefaci, els autors afirmaven el desig de completar la sèrie britànica seguint un criteri unitari i no basant-se en les subdivisions tradicionals dels fulls establerts inicialment per al projecte.
El 1993, el Comitè Espanyol de la Tabula Imperii Romani va reprendre les activitats d’edició de la Tabula amb la publicació del full K-29 (Conimbriga, Bracara, Lucus, Asturica [Porto]), d’acord amb una fórmula força innovadora. Els mapes següents, K-30 (Caesaraugusta, Clunia [Madrid]), J-29 (Emerita, Scallabis, Pax Iulia, Gades [Lisboa]) i K/J-31 (Pirineus Orientals, Illes Balears), van coincidir amb els primers desenvolupaments d’un sistema de gestió de dades informatitzat. Després, diverses publicacions van anar enriquint el projecte: la part de Grècia (Philippi), que correspon a part del full K-35 (Istanbul); la part de la província Palaestina-Iudea, editada per l’Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats, i el full M-34 (Cracòvia), editat per l’Acadèmia Polonesa de Ciències i Arts amb la col·laboració de cinc països més, seguint l’esperit de participació internacional establert des de l’inici del projecte i demanat en repetides ocasions per la Comissió Internacional, presidida aleshores pel professor Paolo Sommella, en les reunions tècniques celebrades a partir del 1992 en els diferents països involucrats en el projecte (Madrid, Barcelona, Niça, Cracòvia, Roma). I, finalment, en els anys següents, els fulls J-30 (València) i K-32 (Florència) van representar, d’una banda, la cobertura completa del territori espanyol i, de l’altra, una col·laboració científica aprofundida per a estudiar la costa tirrena francoitaliana. A més, el sistema començava a permetre l’edició d’informacions a una escala de detall aplicades sobre el mapa d’escala 1:1.000.000, gràcies als mitjans informàtics de localització de dades i de la construcció de relacions entre els registres i la cartografia.
La Forma Orbis Romani (FOR)
El 1921, el projecte Carta Archeologica d’Italia va rebre el patrocini de la UAI a proposta del senador italià R. Lanciani, i el 1923 va prendre el nom de Forma Orbis Romani (per a Itàlia, Forma Italiae). El 1928, la Forma Conventus Tarraconensis es va adherir al projecte. És amb aquestes denominacions que avui la Forma Orbis Romani segueix editant mapes arqueològics a Itàlia (UAN, Roma) i a Espanya (IEC, ICAC, Catalunya), amb un total d’una cinquantena de volums publicats. França, que inicialment va estar associada a aquesta empresa, va continuar el seu camí de manera autònoma portant a terme la publicació de la Carte archeologique de la Gaule.
La Forma Orbis Romani és, de fet, una ampliació de la Tabula Imperii Romani mitjançant una cartografia més detallada. S’utilitzen mapes arqueològics molt precisos per a reconstruir el territori antic per mitjà d’una cartografia generalment a escala 1:25.000, o com a màxim a 1:50.000, la qual cosa permet una geolocalització amb coordenades precises.
Aquest treball, a més de ser útil per a la investigació històrica, incideix també en la conservació i l’aprofitament del patrimoni arqueològic al territori. La compilació documental i els mapes que se’n deriven proporcionen un instrument consistent d’investigació històrica i arqueològica, ja que es basen en les informacions derivades de l’anàlisi arqueològica directa sobre el terreny i dels testimonis conservats en els arxius.
El mètode ha estat basat en la ubicació informatitzada de les dades sobre el mapa (veure www.formitaliae.it), dins d’un marc documental integral que recull tots els vestigis visibles
i també els que ja han desaparegut però es conserven en fitxes d’arxiu o bibliogràfiques. La metodologia establerta preveu: a) extreure la bibliografia general i específica de l’àrea examinada i cercar en arxius públics i privats; analitzar directament sobre el terreny: identificar, redactar fitxes i, eventualment, documentació fotogràfica de nous jaciments; crear mapes detallats i redactar nova documentació cartogràfica (alçat, secció i projeccions axonomètriques) d’acord amb el sistema tradicional; b) controlar sobre el terreny tota la informació provinent dels sistemes de teledetecció (fotografia aèria, informació de satèl·lit, etc.) de les traces i anomalies susceptibles d’aportar elements d’interès per al projecte (monuments, xarxa viària, centuriació, paleosol, establiments agrícoles, etc.), i c) dur a terme aixecaments topogràfics, mitjançant el sistema de coordenades absolutes, de tots els elements identificats i vinculats a una cartografia. Així, la localització es pot recrear sobre qualsevol mapa i a l’escala desitjada per l’usuari, que eventualment pot no ser un arqueòleg (Administració local, etc.). Els treballs més recents han tractat d’aplicar, també, els nous instruments de mesura, com ara el sistema de posicionament global (GPS).
El projecte TIR-FOR cap a la informatització global
El 2014, la Comissió Internacional de la TIR-FOR i tots els països que la integren van decidir treballar en la informatització i difusió en línia de les dades d’aquest projecte d’una manera unificada, amb la finalitat d’obtenir una base de dades integrada per a tot l’Imperi romà. Actualment, cada equip investigador treballa amb aquesta base de dades des del seu propi territori, la qual cosa multiplica les potencialitats del projecte i de la voluntat d’estendre’n l’ús a amplis sectors de la població. L’objectiu acordat per la Comissió és impulsar el desenvolupament i la posada al dia, mitjançant la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, d’una eina fonamental amb capacitat de difondre d’una manera ràpida i funcional el coneixement del patrimoni arqueològic del món romà. Aquesta eina, l’embrió de la qual va començar a principis del segle XX, neix amb la voluntat de ser una aplicació cabdal per al coneixement i el gaudi d’aquest passat comú.