L’objectiu d’aquest projecte és elaborar la cartografia de síntesi i de detall de l’Imperi romà, dins dels projectes Tabula Imperii Romani (TIR) i Forma Orbis Romani (FOR), i produir una nova metodologia unificada, informatitzada, amb una base de dades comuna per a tots els països, penjada a Internet i connectada amb un sistema d’informació geogràfica (SIG).
Amb l’objectiu que tots els equips que treballen en els diferents països acabin utilitzant una mateixa base de dades s’obtindrà una sistematització única dels jaciments i una metodologia global similar. El potencial d’aquesta metodologia comuna és molt gran i ha de permetre anar més enllà de l’objectiu primitiu de l’elaboració del gran mapa de l’imperi romà (TIR) i de les cartes arqueològiques regionals (FOR). La unificació de criteris permetrà a la llarga establir comparacions i elaborar mapes cronotipològics de tot l’imperi, o bé d’àmplies parts. Però aquesta unificació també permetrà que la feina feta en l’elaboració de la TIR sigui aprofitada per a la FOR. Mentre que fins ara els equips que treballaven en un i altre projecte corrien camins diferents, amb la nova proposta de treballar en una base de dades única, la FOR acabarà sent una elaboració més detallada de la TIR, és a dir una extensió de la mateixa feina per a aquells territoris particularment rics en documentació del món romà.
Dins la mateixa base de dades, la fitxa de jaciment ha estat dividida en dues parts, de tal manera que la primera part, més bàsica, fa referència a la documentació necessària per a produir la TIR, mentre que la segona part, més elaborada, fa referència al material necessari per a produir la FOR.
Això respon al fet que l’objectiu de la TIR és produir la informació d’un mapa 1:1.000.000, mentre que l’objectiu de la FOR respon al detall d’un mapa 1:25.000.
Criteris de la TIR
D’acord amb les disposicions de la TIR, els límits cronològics comprenen des de la conquesta romana fins al segle V dC.
Constitueixen la informació més rellevant els elements següents:
- Traçat de les vies principals: ponts i ports de muntanya, mil·liaris i mansiones. Al text figura la toponímia moderna relacionada amb les vies quan es conserven amb claredat restes de pavimentació o traçat, però no ha estat cartografiada per tal de no sobrecarregar el mapa.
- Ciutats importants, poblacions.
- Assentaments indígenes amb ocupació en època romana.
- Villae. Només aquelles de les quals es coneixen restes constructives, presència de termes o de paviments musius.
- Necròpolis aïllades. Atès el criteri general establert, cal que presentin més de trenta enterraments; tanmateix, se’n valora la importància relativa dins del context geogràfic.
- Ruïnes i troballes significatives.
- Monuments aïllats singulars o importants, com santuaris, nimfeus, fonts, termes, preses, aqüeductes, circs, arcs de triomf o fars.
- Instal·lacions industrials: forns de ceràmica, terrisseries, factories, mines, pedreres i salines.
- Ports marítims i fluvials, ancoratges i derelictes.
- Campaments militars i camps de batalla.
- Inscripcions. Pel que fa a les votives, només s’hi inclouen les dedicades a divinitats indígenes. De les funeràries, únicament hi figuren les concentracions numèricament significatives. Les commemoratives hi apareixen només si fan referència a l’estatut jurídic de les poblacions, a membres de l’ordo local o a unitats militars.
- Formes del relleu, topònims o etnònims documentats per les fonts literàries o epigràfiques.
Quan els símbols representatius d’un fenomen determinat són diversos, només figura a la cartografia el caràcter més ampli (ciutat o població, per exemple, i no teatre, necròpolis, inscripció, etc.). Això no obstant, la descripció aplega els elements no cartografiats. Els límits administratius han estat traçats atenent la bibliografia disponible més recent.
Detall dels criteris utilitzats
Aquesta base de dades inclou, a més dels identificadors del jaciment, uns diccionaris de tipologies i d’elements que es poden relacionar amb la cronologia. Permet, doncs, una flexibilitat notable que va més enllà del clàssic mapa estable de la FOR, ja que, amb la mateixa informació de base dels jaciments, permet produir mapes cronotipològics i d’elements.
Criteris d’autoria de les dades científiques arqueològiques
Cada fitxa de jaciment ha estat creada sota la responsabilitat dels autors. L’autor o autors i l’any de creació apareixen al final de la fitxa. El projecte TIR-FOR en línia segueix una política d’actualització de la informació arqueològica. Si s’ha actualitzat la fitxa, s’indica el nou autor i l’any de revisió.
Trobareu la forma de citació suggerida al final de la fitxa.